ULL A LES RATES !!

En aquest petit espai intentarem de portar a reflexió, com a cada número d’Avant, alguna de
les asseveracions més freqüents que ens envolten. Triarem expressions amb caràcter de carrer, amb segell de pensament “normal” i pretesament assenyat; i que, per contra, no són altra cosa que manifestacions perverses del pensament únic i neoliberal.

Recollirem formulacions d’estat d’opinió banal, mentides disfressades de sentit comú o de saviesa popular, en definitiva: rates !!
Us proposem ja el joc d’aturar-nos a repensar unes certes suposades veritats majúscules i indiscutibles per demostrar que no són sinó fal·làcies sostingudes des de la mala fe o des de la ignorància, i que implacablement van deteriorant i subvertint el llenguatge i el pensament de les bones gents.

Però veiem ja un “clàssic” que pugui il·lustrar el que intento explicar:

EL CAS DEL COLOR DELS GATS CAÇADORS

Corrien dies de finals del segle XX. Una frase en boca del llavors president Felipe Gonzalez, en retornar d’un viatge a la Xina, va causar furor.

Es tractava de prestigiar l’eficàcia, la modernitat empresarial i la gestió com a valors suprems i capaços de superar tota confrontació d’ interessos, de contradiccions socials, de la mateixa lluita de classes. Era la reformulació apolítica de la societat actual: “ NO importa que el gat sigui blanc o sigui negre. El que compta és que caci ratolins”.

La contundència de la paràbola és tal que no cal aquest cop ni d’ entrar a una anàlisi en detall del sentit profund de la tal afirmació.

Es situaria en paral·lel a una altra que he patit sovint al llarg de la meva vida professional: “Les malalties no són de dretes ni són d’esquerres. El que cal és guarir malalties pel damunt, o al marge, de qualsevol consideració política”.
Mentides !!! Ull a les rates ! al tanto amb les errates!!

Anant al cas del gats, l’ interès no s’acaba amb la caça, i el que realment compta no és tant el color/ però sí la “classe” del gat caçador però sí el color i condició dels gats/gates/gatets/gatetes que s’acabaran menjant els ratolins capturats. És a dir: més important que la pròpia cacera, a qui i per aquí el benefici de la brillant gestió ?

En el cas de les malalties, avui ningú nega ja que els determinants de la salut, o de la malaltia, de tota societat són precisament i fonamental de tipus social, laboral, cultural, mediambiental …i per tant polític. O el que és el mateix: que segons les polítiques siguin d’esquerres o de dretes així es determinarà un o altre estat de salut col·lectiva i social, quantitativament i qualitativa.

Que ningú doncs s’enlluerni amb tanta falsa modernitat. La bona gestió, l’eficiència i l’eficàcia són virtuts desitjables a tota activitat o acció però mai no substitueixen els interessos de classe i tot i ser tant importants no són sinó instruments al servei de la causa, la gran causa, de la política.

La política ?? Que no escoltem a diari que això és una enganyifa i un frau ?? Ja tenim tema pel proper ULL !! Seguirem ! Salut !!

En quant a mi


Soc en Toni Barbarà (tot amb “as”). Vaig néixer el juny del 46, és a dir,… una edat. I ho vaig fer al Fossar de les Moreres de Barna (apa aguanta !). Malgrat haver estudiat als “hermanos” de La Salle he sortit raret: sóc metge de malats, amic dels amics, solidari per convicció, feminista per indignació, republicà per vocació, català i d’esquerres per estimació, tossut aprenent de comunista, incapaç d’ignorar el patiment humà, i addicta a una certa conya marinera irònica com a fórmula de resistència i de supervivència front a tanta estupidesa i tanta misèria. Aquest més o menys, calb i amb bigoti, soc jo. Esteu avisats !

El Bloc d'en Toni Barbarà