Arxiu de la categoria: Cuba

La renúncia de Castro a la presidència. Unes primeres reflexions.

La decisió de Fidel Castro de no presentar-se a la Presidència és una actitud lúcida, respectuosa, coherent i honesta.

Ha transconcoregut un temps prudencial per avaluar pronòstics desprès de la greu malaltia que el va apartar de les tasques de govern al juliol de 2006 i el comandant enfronta ara la immediatesa del procés constitucional en curs per tal de constituir la nova legislatura parlamentaria i el Consell d’Estat inclòs el seu futur President. Fidel assumeix la seva situació precària de salut si més no per poder desenvolupar plenament les funcions a que obliga un càrrec tan important i exigent com el de President del Consell i cap de les Forces Armades.

Les limitacions físiques tanmateix no suposen, llegint les seves darreres reflexions i escrits publicats, inclosa la mateixa publicació del dia d’avui, un deteriorament intel·lectual ni psíquic, doncs el Comandant fa una anàlisi molt acurada de la situació present i de quin ha de ser el seu desenvolupament. En definitiva: que correspon al poble cubà de decidir el demà del seu país, i que hi han milers de milers de persones de diverses generacions formades i preparades per a tirar endavant amb el repte de preservar la sobirania, seguir avançant i no claudicar en les seves preuades conquestes socials i polítiques.

Anuncia la seva continuïtat com a col·laborador insigne i respectat del pensament cubà, i la seva adhesió demostrada a les idees que ha defensat heroicament al llarg de tota una vida.

Sens dubta Fidel és especialista en superar funestos pronòstics dels seus enemic més viscerals. Ni Cuba va caure amb el el Bloc socialista, ni ell ha caigut tampoc biològicament front el desè president dels USA que sobreviu.

Cap humà és, però, immortal i un dia inequívocament es produirà la seva extinció física. Com més tard millor per a tots i totes, doncs la seva aportació i experiència no tenen preu. En tot cas quan arribi la hora final el Company, el Comandant podrà descansar de forma ben merescuda. La seva vida és tan excepcional que la historia que ja el va jutjar el tornarà a jutjar en futures generacions i ho farà rendint-li homenatge merescut i gratitud per la seva entrega heroica a la causa dels pobles, dels oprimits, dels febles, cubans i no cubans, llatinoamericans i ciutadans de tot el món. He estat un privilegi viure una etapa històrica al costat de la Revolució cubana. Avui és la llavor i l’exemple de moltes altres revolucions al continent i a la resta del planeta. Cuba ha estat i és estrella referent d’esperança i de lluita per a molts milions de persones arreu. Fidel ha estat sens dubta el seu conductor i amb l’ajut de prohoms excepcionals, el seu màxim dirigent.

Per a les gents veritablement d’esquerres, per als homes i dones del PCC o els qui conformem EUiA, i amb independència del grau d’adhesió a Cuba, el seu poble i els seus governants, i que va des del respecte fins a l’afecte i la militància solidària i ideològica, la noticia reflecteix una situació real i de futur. Seguirem al costat d’aquest poble sobirà i respectant les seves decisions sense ingerències imperialistes ni trampes neoliberals. Si volguessin els qui s’anomenen “demòcrates” amics de Cuba, aquesta és una ocasió excel·lent per aixecar definitivament el bloqueig econòmic i comercial amb que els EEUU han pretès ofegar a la ciutadania cubana. Un bon moment per a fer un gest com l’alliberament dels cinc patriotes cubans empresonats injustament a l’Imperi. Endavant !

Solidàriament i fraternal:

Company i Comandant Fidel: 

Salut !

Anuncis