Candidat a aquestes alçades ?!

Mani 24 11 13 2

Això em pregunten a casa i em pregunto a mi mateix en alguna estona de pau i serenor. No n’has tingut prou encara ? I si et dediquessis a la contemplació jubilar i pre-senil que es suposa que “toca” als i les de la teva quinta ?

Doncs els agraeixo les seves millors intencions però ja saben la resposta. Cal cuidar-se, i la sola manera de mantenir la bicicleta dempeus és rodant sense aturar-se. Ho saben  i els repeteixo a diari: salut és lluitar perquè lluitar és salut … Fins que ens enxampi la maleïda parca.

I això a què ve ?? Doncs a dir-vos. estimades lectores, que tossut sense remei a la fi, he presentat la meva candidatura a la coordinadora ampla del moviment/partit emergent dels i de les “Comuns”. No hi ha dubte que aquest pot ser, podria esdevenir, un instrument interessant en la lluita i la re-conquesta de la dignitat, l’esperança i la justícia del poble i amb els pobles concernits. Com sabeu, tot depèn, De què depèn ? de les persones, totes. De les que llueixen a la cresta i sobretot de les que empenten a la base, de les que hi aposten i de les que en fa una crítica honesta (i uso l’adjectiu d’honesta” per no caure en el tòpic pervers de “constructiva”).

Mani Marea Bl

Depèn sobretot de la metodologia, de la generositat, de la primacia d’allò col·lectiu, de la transparència i la democràcia rigoroses, de fer de les anunciades “noves polítiques” les veritables POLÍTIQUES en majúscules. Depèn de la “confluència“, aquesta parauleta de la que segueixo reivindicant els orígens però no les males praxis comeses en el seu nom. De la capacitat, en fi, de suma i incorporació de diferents i no antagòniques, del tracte exquisit, decidit i respectuós, als moviments socials,  les reivindicacions urgents del carrer i les lluites per tots els drets.

I com la millor manera d’esbrinar totes aquestes incògnites és ficar el nas, doncs fico tot el cap. Que sempre hi hauria temps de saltar si la nau s’escora o no navega.  O no, tant li fa.

I malgrat no hauria estat la fórmula idònia, ho faig en una modalitat de presentació notòriament arriscada (quant al resultat) i ben poc “primada” ni promoguda. En forma personal, i independent.  Sense lideratge ni llista ni planxa. No ha esta el cas. Les darreres etapes de desencontres em porten a una mena de cinturó de serena prudència, a un espai d’auto-protecció.

Tot a l’inrevés als “affairs polítics” la meva vinculació i determinació en el terreny de les lluites socials es referma i guanya qualitat i quantitat. “És quan lluito que hi veig clar” …i son tantes tantes les lluites a guanyar ! D’una manera molt especial i estimada la lluita per la salut i la sanitat pública. I en conseqüència totes aquelles que tenen a veure-hi. Totes les que tenen com eixos la dignitat, els drets, la justícia, la solidaritat, la humanitat, la lluita de classes, la emancipació, LES PERSONES !! 

Vull dir que no hi jugo més enllà d’un test i auto-test sobre el demarrer d’aquesta nova opció. Passant pel damunt de les cruentes batalletes de tantes potencies originals.

Pot funcionar ?  Caldria que funcionés i per tal cosa cal ser a la línia de sortida. Un cop més, inapel·lable, la historia ens i la jutjarà.

Acabo, parlant del meu llibre encara per escriure. Si alguna persona lectora, és potencial votant, ves per on ! d’aquí a uns dies, a partir del 1 d’abril s’obrirà formalment la “campanya electoral”, Llavors ja us faré un recordatori  per si algú/na vol clicar la meva candidatura (avui encara en fase de correccions tècniques incloent-hi penjar la meva foto identificadora), per dir que pot ja podrà fer-ho i que el meu compromís és l’anteriorment esmentat. Que si no ho fa, mercès també en nom de la meva família. Que sempre que es faci amb respecte no hi cal cap debat sobre una mini-candidatura d’una sola persona.

Que el dia 8 cert no podré assistir a la macro Assemblea per estar participant a un Grup de Treball sobre Serveis Públics a Berlín i no podré saludar-vos.

puños y claveles

I EL MÉS IMPORTANT !! que abans i desprès d’aquest aplec tingueu la certesa que ens trobarem en els moviments socials, les marees. les lluites per la salut i els determinants, les pensions, el treball digne, … la nostra gent. Això passi el que no passi, o sí, amb aquesta elecció i la seva posta en marxa. Serem plegades, si voleu on sempre ens hem trobat. On ningú podrà excloure a ningú. En la més elemental de les democràcies de base i revolucionaries la solidaritat amb els i les qui més necessiten.

Perquè, insisteixo: Salut és lluitar i Lluitar és salut !!!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s