“ESCOLTING”.

Em confesso un practicant malaltís de l’”escolting”. Que què és l’escolting ? La manera moderna de dir-ne d’allò que abans en deien tafanejar, enganxar l’orella, escoltar converses de terceres persones en llocs públics, fer de voyeur –ecouteur sonor. Fins ara no està penalitzat i si es fa amb una certa elegància i cara de tòtil és absolutament impune. Podeu fer veure que llegiu un diari, que dormiu o rumieu, però sempre procurant de no fer coincidir l’antena auditiva amb l’indicador ocular-visual.

Són temps de jogging, speeding, mobbing, footing, bicing, tonting… o el que sigui però en gerundi I en anglès, la llengua del renting, leasing, Bushing,i de l’assignatura de la ciutadania (als càmpings -de Camps) del Regne de València. Així doncs avui anem a caçar ratolins dits “barbarismes”, que no haurem de confondre mai amb el que diu o escriu un Barbarà com ara el qui sota signa.
Em confesso un practicant malaltís de l’”escolting”. Que què és l’escolting ? La manera moderna de dir-ne d’allò que abans en deien tafanejar, enganxar l’orella, escoltar converses de terceres persones en llocs públics, fer de voyeur –ecouteur sonor. Fins ara no està penalitzat i si es fa amb una certa elegància i cara de tòtil és absolutament impune. Podeu fer veure que llegiu un diari, que dormiu o rumieu, però sempre procurant de no fer coincidir l’antena auditiva amb l’indicador ocular-visual. La gent, més o menys exhibicionista dialoga- o crida – en converses corals i pujades de decibels. A cops pot tractar-se d’un monòleg recitat a un mòbil. Aquesta pràctica és molt més saludable que no pas ensordir -se amb un MP3, IPOD o estri semblant que proveït d’uns mini- auriculars sacseja “chup-chip- chup” al veí del costat que es convulsiona al banc del metro. Se’n aprèn molt més amb l’escolting, és gratis i et fas una idea de perquè el món va com va i cap a on va. La sola limitació és que no queda gens be entrar en conversa amb els emissors de tantes sentències, experiències, vivències, setciències… El que diuen queda dit, i punt.
Un parell de sessions diàries d’escolting al transport públic i col•lectiu (doncs no és factible en el cas de transport individual ni privat , ni és recomanable en la seva versió taxista de la COPE- centralita- afirmativo) et poden posar al dia del que va la cosa. És el que s’anomena informació “in itinere” camí del curro. L’altra modalitat clàssica és la de barra- bar o taula-restaurant, amagat darrera un ADN o un “20 minutos” procurant no sostenir-lo de l’inrevés.
I on vaig a parar amb tant de “volting” ? A afirmar que segons els/les usuaris/es de la franja de les 8 a 8’10 del matí de la línea L2 del Metro, direcció Paral•lel, Obama guanya les eleccions de carrer, perquè a més de ser un negre que quasi no ho és (de negre), se’l veu espavilat, elegant i llegit i ens recorda al profe bo de la pel•lícula, mentre l’altra se’l veu molt pedant, tibat, jubilat i és el patró dolent de la plantació. És la victòria del “normal” sobre el “manaire”.
I amb aquesta sucosa elucubració queda despatxat el tema electoral que ens apassiona… encara que no acabem de saber on carai votem nosaltres. Espero alguna xerrada ben aviat que m’ho aclareix. Els altres “top-tòpics” del mes són previsibles: el superMessi, el pobre Alonso amb una carraca de cotxe, el nuvi de la Duquesa de Alba, i l’elegància i el “tronío-troning” de l’Ortega Cano de Jurado. Apa !! Servits i tips !
Un dia, però, vaig sentir algú que parlava xiu-xiu no sé quina extravagància d’Europa i no sé quin merder de les 65 hores… que no sé quina cursa deu de ser. Una cosa relacionada amb no sé quina flexibilitat i un “OPT OUT ing”. Ningú dels oients del vagó li va fer gaire cas doncs ja es veia per la seva indumentària que devia de ser un d’aquests tipus estranys que es baixen a Via Laietana i van a un bar que anomenen CC.OO.
I la crisi ? Quina crisi ?? Millor no tractar temes complicats que els temps estan fotuts (de footing ?). Toni Barbarà