ANTIMANIFEST en temps de confusió i de frustracions diverses

Pont republicàANTIMANIFEST en temps de confusió i frustracions diverses Una pàgina, només-  (català i/y castellano)

Anem d’ il·lusió en desil·lusió fins l’esgotament de l’espectacle de prestidigitació pseudopolítc. Del barret de copa ja no hi ragen més conills blancs. En tot cas algun rosegador de claveguera.

Les canícules d’estiu i l’avorriment disfressat de vacances ens aboca a un estat letàrgic i paralitzant. Queda algú per aquí ? Es pot pensar, des de la ràbia i la dignitat en un darrer alè ? O claudiquem i ens instal·lem, cadascú/na, a la seva escapatòria individual.

Front a la dilució i la dispersió, toca reagrupar i concentrar-nos. Front el mercadeig, la dehiscència i l’ oportunisme, la coherència, la decència i la fidelitat als principis i als VALORS

Renuncio premeditadament introduir una anàlisi. Cadascú faci el seu (si encara no l’havia fet)

La pregunta és en veu alta: És encara possible redreçar el rumb? Sabem que és molt difícil i sobretot complicat. Però al mateix temps que és imprescindible i absolutament irrenunciable.

Sobre quins valors, encara, cridar a un re-encontre, retrobada, reflexió, rebel·lia, revolta, re-apropiació, rectificació d’errors, reorganització ?? Aquí van alguns que no tots…

Solidaritat amb les persones, els pobles i les causes justes del món. Internacionalisme. PAU.

Recuperació memòria històrica. Antifeixisme d’abans i d’avui

Drets humans, socials, democràtics, econòmics i universals

Actualització de la Lluita de classes. Front el capitalisme en totes les seves versions

Empoderament en les lluites. Autonomia dels moviments. Retrobament social plural i fraternal. Perspectiva de regeneració política sense “experiments” de màrqueting

Construcció alternativa al sistema, pas a pas, però sense pausa. No errar la brúixola. Cap a la III República federal/confederal i plurinacional espanyola. Decidint arreu i per suposat a/ des de Catalunya i des de totes els pobles i nacions.

Pel feminisme contra el patriarcat, pel laïcisme contra l’integrisme religiós, per la sostenibilitat del planeta contra les suïcides contaminacions mediambientals. Contra la alienació per la cultura universal i les ciències al servei del poble, contra l’individualisme i el consumisme per la fraternitat i les idees que posen les persones pel davant i pel damunt. Crítica/autocrítica, prioritat per allò “col·lectiu i públic” versus els híper-lideratges i les privatitzacions…

Podria ser més llarg, i més precís però llavors seria massa semblat a un Manifest i tampoc no es tracta de facilitar una primera bronca per qüestions menors. Són tan sols algunes idees que brollen del més fons de les neurones i les vísceres. Ni tan sols un primer un pas. Un anhel.

Acabar doncs amb unes preguntes elementals, als vents: Pleguem veles ? ens resignem ? ens instal·lem tot esperant la propera desil·lusió ?. O apleguem tantes engrunes de tantes derrotes dignes i les ajuntem a l’enorme potencial de la necessitat del que és just i alliberador ? Ens posem dempeus ? Fem un cafè ? Un dia …no massa tard.

Segona quinzena d’agost 2016                                                             Toni Barbarà Molina                          

puños y claveles

ANTIMANIFESTO en tiempos de confusión y de frustraciones diversas – Una página, sólo- Castellano

Vamos de ilusión en desilusión hasta el agotamiento del espectáculo de prestidigitación pseudopolítco. Del sombrero de copa ya no emergen más conejos blancos. En todo caso algún roedor de cloaca. Las canículas de verano y el aburrimiento disfrazado de vacaciones nos abocan en un estado letárgico y paralizante. ¿Queda alguien por aquí? ¿Se puede pensar, desde la rabia y la dignidad en un último aliento? ¿O claudicamos y nos instalamos, cada cual en su escapatoria individual? Frente a la dilución y la dispersión, toca reagruparse y concentrarnos. Frente el mercadeo, la dehiscencia y el oportunismo; la coherencia, la decencia y la fidelidad a los principios y a los VALORES Renuncio premeditadamente a introducir un análisis. Cada cual haga el suyo (si todavía no lo había hecho) La pregunta es en voz alta: ¿Es todavía posible enderezar el rumbo? Sabemos que es muy difícil y sobre todo complicado. Pero al mismo tiempo que es imprescindible y absolutamente irrenunciable. ¿Sobre qué valores, todavía, llamar a un re-encuentro, reunión, reflexión, rebeldía, revuelta, re-apropiación, rectificación de errores, reorganización? Aquí van algunos que no todos… Solidaridad con las personas, los pueblos y las causas justas del mundo. Internacionalismo. PAZ. Recuperación memoria histórica. Antifascismo de ayer y de hoy Derechos humanos, sociales, democráticos, económicos y universales Actualización de la Lucha de clases. Frente el capitalismo en todas sus versiones Empoderamiento en las luchas. Autonomía de los movimientos. Reencuentro social plural y fraternal. Perspectiva de regeneración política sin “experimentos” de marketing Construcción alternativa al sistema, a paso, pero sin pausa. No errar la brújula. Hacia la III República federal/confederal y plurinacional española. Decidiendo en todas partes y por supuesto en y desde Cataluña y desde todas los pueblos y naciones. Por el feminismo contra el patriarcado, por el laicismo contra el integrismo religioso, por la sostenibilidad del planeta contra las suicidas contaminaciones medioambientales. Contra la alienación por la cultura universal y las ciencias al servicio del pueblo, contra el individualismo y el consumismo por la fraternidad y las ideas que ponen las personas por delante y por el encima. Crítica/autocrítica, prioridad por aquello “colectivo y público” versus los híper-liderazgos y las privatizaciones… Podría ser más largo, y más preciso pero entonces sería demasiado parecido a un Manifiesto y tampoco se trata de facilitar una primera bronca por cuestiones menores. Son tan sólo algunas ideas que brotan del más fondo de las neuronas y las vísceras. Ni siquiera un primero un paso. Un anhelo. Acabar pues con unas preguntas elementales, a los vientos: ¿Arriamos velas?, ¿nos resignamos?, ¿nos instalamos a la espera de la próxima desilusión? ¿O reunimos tantas migajas de tantas derrotas dignas y las unimos al enorme potencial de la necesidad de lo que es justo y liberador? ¿Nos ponemos de pie? ¿Tomamos un café? Un día…no demasiado tarde.

Segunda quincena de agosto 2016                                          Toni Barbarà Molina

puño en alto

Sanidad catalana. ¿Una cruz, o muchas cruces?

Artículo personal publicado como “Anàlisis” en El País de hoy,  comentando recientes impactos insalubres como las “cruces” de la ANC o una foto auto-homenaje de l@s Consellers magníficos y bien avenidos de la sanidad catalana.
Salud ! Salut !
Cruces de la ANC

La sanidad catalana, la pública por supuesto, está en el centro de la polémica y del debate social

Dime de que presumes …” Foto de tod@s los ex-consellers lamiéndose las virtudes y excelencias de “su” sistema (sin actualizar cifras ni contexto) en un ejercicio impúdico de autobombo. La confrontación de posiciones, ha tomado cuerpo y ha ascendido/descendido al magma político. En Cataluña al inevitable macro-desencuentro nacional y/o secesionista.

Existe hoy una controversia tangible en movilizaciones sociales, y en padecimiento humano. En la palestra, intereses que superan lo “médico”, incluso lo sanitario y saludable, para devenir en arma arrojadiza socio-política y partidaria.

Paradoja instalada. Estamos ante ¿el mejor sistema, o el más degradado, sistema de salud? O ambas cosas a la vez. Defensores a ultranza y eufemismo del sistema “mixto”/catalán (?)/ privado-público (léase neoliberal), frente a sociedad activa insurgente en defensa del carácter público/público de un sistema nacional y PÚBLICO de salud.

Una reflexión necesaria y saludable: En época de crisis cierta, de penalidades notorias, nadie en su sano juicio “encarga” o contrata a un proveedor externo – no público y sí mercantil – un servicio que puede resolver son sus propios medios. Una familia pobre no gasta en comida de “càtering”, cocina sus propias lentejas.

Consellers catalans salut

¿Coincidencias? Infrafinanciación crónica y que no han resuelto los sucesivos gobiernos, ni central, ni autonómicos (que el tema es “político” y las competencias en sanidad están plenamente trasferidas). Evidencia que a pesar de recortar sobre lo recortado el sistema resiste, mal que bien, gracias al esfuerzo de sus trabajadoras, personas comprometidas, entusiastas aún y a pesar del (mal)trato que soportan, sea en salarios o condiciones de trabajo.

Corrupción, listas de espera, derivaciones-privatizaciones, siguen ahí tozudas incomodando al Departament y al “nuevo” discurso y titular propios del neo-conseller Comín. Se diría que la Generalitat, “Salut”, y su empecinada acción político- economicista no tienen nada que ver con el desespero y la degradación en curso. Una ilustración: cualquier servicio de urgencias hospitalario

Así que “la culpa es del otro”. Paroxismo de la (des)información propagandista, del viejo truco redivivo de echarle el muerto (sic) a la administración de arriba. Que será el Estado o la U. E., la Troika, o ese amenazante y austericida TTIP.

Así que utilizando sin rubor unas “intimidades” de náusea y vergüenza de personajes tan poco saludables como los Sres. de Alfonso o Fernández-Díaz, fanfarroneando con “cargarse la sanidad catalana”, han exacerbado la mono-campaña que sostiene que no hay redención fuera de la independencia. Y aquí una imagen para este verano: la Plaza de Vic cubierta por 200 cruces amarillas con el exabrupto. Estética aparte (sugerente de memoriales funerarios de guerras y holocaustos genocidas), las autoridades de la ANC, brazo ya exultante y explícito del independentismo unilateral, relanzan el mensaje en plazas y octavillas: “la culpa la tiene Españay solo un tratamiento secesionista podrá curar el mal”. Como si los diversos partidos, que han gobernado Cataluña, y siguen en ello, no tuvieran nada que ver ni confesar en el desastre.

Esto tiene varias denominaciones, que dejo a la imaginación y osadía del lector, pero seguro que esa impunidad, error/horror premeditado con autocomplacencia no van a ayudar a resolver la patología social en curso, infectada de miedo, resignación y autoinculpación.

Frente a eso sectores muy activos y entusiastas de la movilización social estamos saludablemente en lucha democrática. Como decía, … ¡UNA CRUZ!

Toni Barbarà Molina

Dempeus per la salut pública/ Marea Blanca de Catalunya

Barcelona, a 30 de julio de 2016

Publicado en El País / Cataluña- ANÁLISIS:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/07/29/catalunya/1469809698_430443.html

El País

La ratera again. Intervenció al Consell Nacional

Fa uns pocs dies, dissabte 2 juliol 2016 es va celebrar un Consell Nacional d’EUiA, màxim òrgan de direcció entre assemblees…

L’ordre del dia preveia una anàlisi sobre les recents eleccions del 26J i el nomenament de la nova representació  d’ EUiA a la futura direcció d’I.U. Molta feina i molt debat en els temps que corren. Alguna cosa vaig tractar a la meva intervenció d’uns pocs minuts.

I  entre d’altres, vaig anunciar que reactivava el meu blog, inactiu els darrers mesos per tal de no “interferir” processos ni eleccions partidàries. Per això deia que La Ratera torna a la feina i al seu propòsit comunicador… què lluitar és Salut !!

Salut !!

Xerrada a Jornada de Pressenza a Barcelona

Intervención de Toni Barbarà, de Marea de Mareas, el 10 de junio de 2016.

Frente al paradigma obsoleto de “más paracetamol y simvastatina”

Toni Barbarà, miembro de Marea Blanca de Cataluña, intervino en la Jornada de Pressenza, celebrada en Barcelona el 10 de junio en Calabria 66, poniendo de manifiesto los múltiples problemas existentes en el campo de la Salud y en el Sistema Sanitario de Cataluña; también relató algunas de las reivindicaciones y acciones llevadas a cabo por Marea Blanca y otras Mareas.

En 2008, desde la Entidad “De pie por la salud”, conjuntamente con otros y de forma democrática e insurgente, inició su andadura activista para decirle a la Administración sanitaria que “no nos vendan motos”. Así empezaron una campaña contra el euro por receta, como negativa para no caer en el “repago” de los fármacos prescritos en consulta médica.

En febrero de 2015 se constituyó Marea Blanca, conformada por 65 entidades, plataformas vecinales, profesionales de la salud, algunos sindicatos, asociaciones de estudiantes de medicina… Marea Blanca es transversal, apartidista, y con una ideología clara: la defensa de la Sanidad Pública y Universal. Sus fines quedan enmarcados en un “Decálogo”.

En poco más de un año, se han realizado múltiples acciones reivindicativas: contra los recortes sanitarios, el cierre de quirófanos, la disminución de camas en los hospitales durante el verano, la falta de cobertura de profesionales; contra la privatización y la mercantilización de los servicios sanitarios, las listas de espera y el sufrimiento humano que generan; contra los “trapicheos” y las “puertas giratorias”.

Marea Blanca rechaza el VICS+ (compra- venta de datos sanitarios con el pretexto de estudios de investigación médica).

En síntesis, se trata de desenmascarar el paradigma público-privado, como fórmula para parasitar los recursos públicos en beneficio de “manos” privadas (opacidad de ingeniería financiera).

Marea Blanca denuncia los procedimientos del ICAM (Instituto Catalán de Evaluaciones Médicas), tribunal que da altas médicas a personas que no están en situación de trabajar, abocándolas a la desesperación y, en muchas ocasiones, al suicidio. “El suicidio se ha convertido en la segunda causa de muerte entre los jóvenes, por encima de los accidentes de tráfico”, expuso Toni Babará.

Hay que poner el acento en los llamados determinantes de salud: Trabajo saludable, Vivienda, Alimentación, Pensión, Contaminación, Educación y Sanidad.

La salud no es cuestión sólo de más “paracetamol” o más “simvastatina”, sino de “justicia” y “equidad social”.

En mayo de 2016 se han refundido todas las “luchas” en Marea de Mareas: todas las camisetas de diferentes colores más las batas blancas, juntas, porqué el neoliberalismo nos quiere separados para debilitarnos.

Es urgente, coherente, inteligente y necesario unirnos todas las “Mareas” por los derechos sociales básicos

Texto de Esperanza Fernández

Crisis global: conseqüències i oportunitats en @ToniBarbara, @EUiA_cat @EnComu_Podem @catsiqueespot https://www.youtube.com/watch?v=cokyU-ys-xA 

Sobre la compareixença parlamentària del nou conseller de salut, Sr. Toni Comín

Crònica lliure d’ allò que es va dir amb acotacions lliures i personals a peu de llibreta:

Canviem alguna cosa perquè res no canvi… Desconstruint des del rigor un discurs fet en gran part per tal de seduir l’audiència “no fitxada”. 20160211_101219

Més d’una hora mitja de compareixença en forma d’ una presentació formal en societat- seu parlamentària del nou conseller. Un monòleg elaborat I sostingut d’una tirada sense aturades, ni per a beure aigua.

Passo a fer alguns comentaris a peu de descripció del que va seu un llarg matí a la sala noble. Presidia la diputada Alba Vergés d’ERC qui va ser absolutament laxa i amistosa en el control de temps sobretot amb el conseller protagonista, a qui mirava visiblement enlluernada.

D’entrada constatar, que tal com es preveia, l’estil “Comín” és o serà ben diferent del del seu predecessor. Molt més elaborat I amable en les formes, diferent ja en l’anunci d’alguns principis i objectius, i tanmateix massa continuador del fil polític del de Boi Ruiz pel que fa a servituds y substància política neoliberal.

Es va presentar como algú “no inquisidor”-off de record-  per tal de no comentar una diagnosis que semblava inevitable a l’hora d’arrencar etapa, i truc que li va servir per no mencionar una de les clamoroses paraules absents; Boi Ruíz. Llàstima que en altres escenaris i davant medias se’n ha desfet en elogis i llepades… Llàstima que l’equip dels més alts col·laboradors segueixin funcionant portes giratòries i molts siguin alts càrrecs esdevinguts més alts càrrecs encara, com el cas del Sr. Argimon de la excelssificada AQUAS i ara nou subdirector del CATSALUT.

Per tant cal assenyalar tres nivells. Un, el relat del que va dir;  dos, el comentari- interpretació a peu de les frases que vaig anotar i segons les nostres claus d’interpretació i principis, I tres el joc de debat posterior amb el link dels grups.

Per començar va estrenar-se amb un pròleg interessant en dedicar els primers minuts de marc a dos temes ens els que coincidim per importància i sensibilitat : DESIGUALTATS, DETERMINANTS SOCIALS assenyalant acuradament diferències entre Salut pública I Atencions sanitàries. Bé aquí …

Una afirmació quasi solemne: l’ ÚNIC PRINCIPI: el DRET A LA SALUT !!

Una introducció sens dubte en les antípodes d’aquells missatges del BoiRuizisme quan deia que la salut depèn bàsicament de la genètica de cadascú. Aquest cop se’ns ha dedicat altres perles més “estelades” com veureu. S’hi va recrear I es va manifestar en una posició adient i còmplice necessària amb les exigències de la CUP, … i ja posats amb les reivindicacions de les esquerres socials i polítiques.

Va presumir d’haver llegit a Richard Wilkinson i Kate Pickett (“Per què major igualtat fa que societats més fortes”), a despit- oblit d’autors/es nacionals -catalans- de trajectòria I reconeixement internacional com ara en Joan Benach o la Carme Borrell. (Tal como li recordaria desprès l’Àngels M Castells)

Aquí una primera subdivisió funcional en el seu organigrama immediat. Una part del departament dirigit a l’Atenció sanitària, CATSALUT incloent la participació. Una altra dirigida a Salut Pública (“allò que passa for a dels hospitals” va dir en una simplificació poc rigorosa) i que es proposa actualitzar mitjançant una nova llei, amb uns estaments i àmbits que toquen prevenció, promoció de salut, determinants socials, i uns instruments importants com AQUAS al capdavant  (destinatària d’un seguit d’elogis sobredosificats i desproporcionats) i/o la mateixa Agencia de Salut Pública de Catalunya rellançada I potenciada.

A  continuació va entra en matèria: MODEL SANITARI

Aquí es va esplaiar en lloances a les bondats I reconeixements del Sistema “català”. A notar que en tot el discurs el concepte autocrítica va brillar per la seva absència. L’autoestima per contra va brillar a risc de prepotència.

Continuador de la concepció diferenciada de la LOSC en “contractador I Proveïdor” – pagador/comprador i centre/servei prestador d’assistència.

Es va referir en un moment la Nonat Pla de Salut 2016-2010 (que el Departament va impulsar I que mai no reeixir donada la seva composició esbiaixada en allò tant i tant de mercat) Va tornar a plantejar la necessitat de “consensuar” – paraula reiterada- un nou Pla. Una frase de collita: quan va dir més o menys textual que “les decisions preses -sota pressió- son fràgils”  (Pressió de qui Sr. conseller ? Vostè mirava a la bancada de la seva esquerra però no semblava referir-se als lobbys realment pressionants de la seva dreta)

D’immediat va entrar en la descripció i comentari de NOU (9) principis – punts que han de caracteritzar la seva política.

Públic. Equitatiu. ….. Diversitat de proveïdors (llegir “mixta” I derivador- privatitzador) Transparent… En un relat constret de com entén ell cadascun d’aquests principis I situant elements per un inexcusable debat.

Freqüentació: estudiar el nivell socioeconòmic de cada cas, atendre-escoltar l’ Assistència Primària, elaborar plans de xoc, col·laborar amb bels Ajuntaments…  – Compta amb el parany dels Plans de Xoc… si ha de servir d’excusa bondadosa per externalitzar lots o paks d’intervencions al mercat privat a preu d’ oferta (que no atén complicacions) i que esquiva la veritable estratègia que no és altra que esmerçar els recursos en més activitat als centres propis i públics. No de xoc sinó de forma estructural i estable… no va de posar apòsits sinó de tractar la nafra.

Llistes de espera: Va obrir el capítol amb la afirmació ex-càtedra que les llistes son inevitables I consubstancials del Sistema públic de salut arreu del món. (Noteu la vinculació del conflicte amb allò “públic”). Naturalment es proposa reduir-les.  (al programa electoral de JxSí es xifrava en un 50 % per les diagnòstiques, 10 % per les cirurgies… en un clar exemple de reduccionisme electoralista acientífic de la realitat clínic -sanitària del problema)

D’immediat va entrar en distingir les patologies d’atenció “urgent” garantida en temps que va anunciar s’ampliarà de 14 a 27 procediments. I les llistes del que no és urgent que s’estudien per l’anomenat “temps de referencia” en una aproximació estadística de lliure acció/reacció. Una novetat (que va suscitar desprès l’alarma I pregunta del Grup PP) va ser l’anunci d’incloure en el criteri mèdic de priorització d’atenció també elements de tipus socials. Una aportació que es va explicar a al baixa desprès: “en cas de dos casos iguals/idèntics en criteri mèdic es valorarà prioritari el caràcter social del més necessitat”. (Hi ha en medicina dos casos clínicament idèntics ?? Li anticipo resposta: NO, així que caldrà que es mulli més ). La gran novetat en el tema llistes  serà que pels casos més lleus/tardans hi haurà exposició de dades oberta a consulta. Per tant més informació I cap exclusió (?) …

L’equitat del Sr Comín pot ser mesurada en l’ accés o bé en els resultats. Per suposat es refereix a l’accés al Sistema. Altre cop la meravella de l’instrument/rigor tècnic/ garantia marca AQUAS donarà la lectura estadística… (encara que lectura i estudi no son solament “tècnics” com va dir sinó polítics com ha estat demostrat per la trajectòria d’aquest servei -agència al servei de les directius del Departament… Cal recordar ara el Visc +, o visc menys ?) El seu director gerent Sr. Argimon el polèmic ideòleg del Visc+ ha estat premiat amb un ascens com ja hem explicat … malament pinta). D’altra banda en aquest diagnòstic d’equitat no es va referir a la percepció social. Visc + va ser una altra incògnita no aclarida: ja es parlarà… però segons ell és qüestió de solidaritat ciutadana. No ens entabani conseller que a solidaris no ens guanya ningú, però a  exigents en els nostres drets tampoc, Les nostres dades sanitàries NO ES VENEN

Un element capital. Sistema PÚBLIC per al nou conseller.  Significa “gratuït en el moment “punt” de la prestació”…doncs d’alguna manera nosaltres som el “amos” dels nostres hospitals. I algunes acotacions legals. Com ara el/la LOSC (que fa ara 25 anys de vigència), i que segons ell defineix el caràcter públic o sense afany de lucre. També les transposicions pendents de la Directiva europea 24/2014 pel que fa a la contractació pública, etc.  D’aquí una de les necessitats urgents i fonamentals. Cal explicar al Sr. Comín que públic no és això, que públic  vol dir 100% públic, és a dir de planificació, titularitat, finançament, gestió i control públics…i no sota “criteris de mercat ni lògica mercantil” . Caldrà resumir-li una de les premisses de la marea Blanca i del moviment social empoderat: els diners públics són per a serveis, sanitat, públics. Fàcil no ?

Entrem en la seva filosofia de base, Un sistema “que curi”. Entenem que aposta per un sistema reparador del que es trenca, recuperador, orientat a rescabalar salut perduda, disposat front la malaltia, “curativsita” en dirien molts experts de salut públics. Això ens porta a un tipus de sistema hospìtalocèntric, intervencionista, més que no pas un sistema que ens atengui, en tingui cura de les persones, preventiu, promotor de salut, amatent a la primera entrada del sistema que és l’atenció primària…un sistema de dimensions humanes. I per suposat eficient i eficaç quan de recuperar i sanar, es tracti, fins a l’objectiu de retornar a la persona malalta al seu entorn social, familiar, laboral, personal.

D’immediat entrà en una lloança -crec que ben merescuda- als professionals (no usa el concepte més compromès de treballadors/es) de la sanitat com a els artífexs que “han aguantat” la situació... Una forma subtil de reconèixer els estralls de les Retallades, sense mencionar aquesta paraula tabú. (com tabú, van acabar no mencionades, privatització, corrupció, o salut laboral…tot un indicador en el dia de l’estrena magnificada del conseller de cara amable, verb erudit, somriure progre i maneres seductores…perla dels Junts pel Sí … si cal junts per defensar les cireres.

I més autobombo en un exercici un pèl sobreactuat o un molt pretensiós de les meravelles del sistema…amb una satisfacció altíssima segons els estudis interns, amb 908 transplantaments el darrer any , .14…una realitat a lluir arreu…mercès a la “paciència” dels grans professionals que hi treballen.

Unes línies per la AP primària: segons el filòsof (aquí va la prova erudita) “semper reformanda” – és a dir en plebeu “sempre a reformar” (com ens temíem els qui per edat vam estudiar llatí). Apuntant a la seva voluntat d’incidir-hi (una cosa que acostumen a dir sempre les institucions …i desprès a no fer-hi gaire/res). Molt orientada l’AP, va dir, cara a l’atenció als malalts crònics i a l’assistència domiciliaria.

I un rosari d’anuncis de diferents Plans estratègics. Entre d’altres dedicació a la legislació estatal sobre Prescripció d’infermeria” que va imposar el govern – en funcions. de l’Estat espanyol, el desembre de 2015, amb opacitat i traïdoria. Ell es va comprometre amb l’estament d’infermeria a produir en aquests 17 mesos que li resten (18 – 1 = 17) fins la independència a un Decret català de les prescripcions d’infermeria. No deixa de sorprendre l’acusació, ben merescuda al govern PePero de Madrid pel fet d’actuar estant “en funcions” quan el Govern de la Generalitat del seu admirat predecessor BoiRuiz va usar el temps inter-regno “en funcions” per perpetrar una sèrie de concerts i accions sense control parlamentari ni democràtic aprofitant la opacitat del moment.

PARLAMENT 1

Un llistat quasi enumeratiu de temaris… gens menors. Salut mental, urgències, equipaments, recerca i sobretot “INNOVACIÓ” sine qua non, …una estona dedicada a les malalties de sensibilitats central (fibromiàlgia, Fatiga crònica i híper-Sensibilitat química múltiple) que li van permetre exhibir currículum del sector d’aquells vells temps quan era parlamentari (del PSC) i va treballar en aquesta dura problemàtica per tants/es malaltes desateses, humiliades, menystingudes … Va mostrar el seu cofoi sentiment de satisfacció per aquella feina i es va guanyar una merescuda reprimenda a la replica per part de l’Àngels Martínez Castells – la persona ara parlamentaria, que llavors va co-pilotar la ILP al respecte i qui va portar la proposta de Resolució al Plenari. Ella li va fer esment que les persones malaltes no en tenen un tant brillant record i segueixen en la lluita reivindicativa imprescindible. Que no es va votar com ell havia afirmat sinó que es va aprovar per aclamació unànime…i que als pocs dies va ser aparcat – per “manca de recursos” – i va queda tancat a un calaix oblidat.

Tot seguit i sense pausa va entrar en el concepte de la COMPLEXITAT del sistema. En va fer una lectura possibilista i pragmàtica per (intentar) desmuntar o rebatre alguns evidents riscos que pateix. No hi ha “confusió” entre proveïdors i la “governança” és bona sempre i quan sigui transparent … va dir (prenem nota que el Sr. Comín, quan se li parla de corrupció, respon “transparent” i ho deixa pretesament ventilat). Fragmentació (de l’ICS …) no, però sí quan és bona “!  Bona ? per a qui/què ? La seva fórmula és la de “llum i taquígrafs” (sic) per als proveïdors. En una versió clàssic -històrica de la transcripció de documentació i actes i com si totes les vigents modernitats de control no haguessin fallat estrepitosament i com si els controls no estessin sotmesos als interessos dels “controladors”. Compte doncs amb el CONSORCIS que quan siguin “bons” tindran el seu plàcet … Lleida, Mataró, Clínic …atenció !!!  Ni menció a un temari cabdal que és la omissió de la SALUT LABORAL !! ni que desprès de fer-li notar a la pausa en va fer posterior esment i disculpa.

Una semblant teoria de practicisme elemental va esmerçar per tractar el tema delicat de les “derivacions” – en llenguatge heretat i no rebutjat ni substituït – Segons Comín aplicarà el principi de l’eficiència que es mesura en costos. Si el decisori és el “preu” de mercat, la despesa, i no hi ha altres consideracions de valor i mesura, podem tenir serioses dificultats a venir. Amb un ús molt literal pot justificar qualsevol nova “derivació” per més barata. Encara que això no contempli les complicacions ni les exclusions de la cartera de serveis venuts de les patologies  “no rendibles”. Ufff !! que ens sona massa el discurs…

Altres items, com participació …que sí, i una  crida final: la sanitat a Catalunya està infrafinançada ! no en faré comentari de quelcom que és més evident que les evidències. (per cert concepció de l’anglicisme d’evidencia aplicada a salut que li encanta al nou conseller)

Instruments mediàtics a prodigar: “la web “la meva Salut” de gran èxit… Temps per la nova etapa: ahir amb la LOCS, present amb una nova llei del segle XXI i mirant el futur amb un nou Pacte Nacional de Salut ( Fixem-nos en la terminologia emprada -Pacte- i en la no emprada – “sistema públic”. Tocarà tornar-se a batre i defensar-nos.

La part final per tancar la tesi va dedicar-se al que ja és el frontispici de la seva acció i dedicació: Si /Quan Catalunya sigui independent se’ns haurà acabat el problema econòmic, Ens falten 1000 milions d’euros per poder satisfer les necessitats apremiants i Madrid no ens els dona…ergo la culpa és de l’Estat espanyol… com si aquests darrers quatre anys no ens il·lustressin de les maneres i principis neoliberals del govern de la Generalitat re-constituït ara com Juntsx Sí. La recepta d’independenzepan de que parla la companya Clara Valverde com qualsevol sedant pot amorosir la crua realitat però no resoldre-la.  La patologia, al meu entendre, és dual i de fons: triar entre neoliberalisme-mercat /o / drets socials econòmics i democràtics i serveis públics.

En una llarguíssima sessió va ser el torn de cada Grup. Us faig present el link d’enllaç amb el vídeo de la sessió ( i en el meu cas com a Dempeus amb el que va dir – Àngels Martínez Castells)

https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2016/02/11/el-model-sanitari-que-proposa-comin-no-convenc/

Al final vam prendre NOTA d’alguns compromisos concrets i que queden apuntats:

Finalització del conveni externalitzador del Parc Taulí amb la Clínica del Vallés (el termini acaba el 22 de febrer), amb l’Hospital General de Catalunya ( a l’estiu) …i tracte a estudi pel volum amb Sagrat Cor. Tots tres amb afany de lucre i privats de IDC Quiron Salud. La resolució sobre la ILP de Fibromiàlgia i SFC, es complirà ara que ell n’és el responsable de salut … No es desmembrarà l’ICS -innecessàriament (?), prioritat a l’atenció Primària, desenvolupament legislatiu de temes com prescripció d’infermeria, de Llei catalana de Salut Pública, i d’un futur PACTE de Salut (consensuat…(?), escoltarà la societat civil i la xarxa ciutadana que treballa en salut… Ho veurem tan aviat com ens citi…

Com es veu per aquesta crònica comentada, se’ns gira feina. Com deia a l’inici no serà aquell enfrontament radical/ d’arrel del que venim amb el BoiRuizisme. El conseller Comín s’ho ha llegit i coneix de més proximitat el que pensa la societat civil empoderada i organitzada i vol lluir maneres de bon “comercial”, si em permeteu amb uns quants qualificatius com ara progressista, dialogant, pragmàtic, bon noi, persuasiu, pactista, etc. Per anar allà on el seu projecte polític vol anar. A una sanitat pública mercantilitzada

Explicar a la població el substrat de les polítiques que no canvien serà més difícil i per apassionant i caldrà ser més dialèctic. Caldrà més pedagogia i més interlocució entre la ciutadania per tal de veure on està la “boleta”… cap a on va la “rateta”…

Salut i de bon segur en seguirem parlant …però de moment… ja val.

 

 

 

 

Primers dies de Comín: veure, escoltar i llegir

Un reportatge de SICOM:

Un article de Público

La Marea Blanca recela del fichaje de un ‘lobbista’ de las farmacéuticas en el departamento catalán de Salud

El nuevo conseller de Salut, Toni Comín, nombra como director de CatSalut a David Elvira, antiguo director regional de Relaciones Corporativas y Comunicación de Sanofi, una de las grandes multinacionales farmacéuticas

ROGER XURIACH

rebeldía 2

BARCELONA.- Una de las primeras cosas por las que se congratuló la CUP tras el acuerdo para investir presidente de la Generalitat a Carles Puigdemont fue la de haber mandado a Boi Ruiz, consejero de Salud durante el gobierno de Artur Mas, “a la papelera de la historia”. La tarea de gestionar la partida sanitaria, la más alta en porcentaje presupuestario (un 40%) del ente autonómico, recaerá en esta nueva etapa en Toni Comín, exdiputado del PSC e independendiente a propuesta de ERC en el seno de Junts Pel Sí.

Comín, sin experiencia en el ámbito sanitario y con un perfil profesional y político totalmente distinto al de su antecesor —es licenciado en filosofía, profesor de ESADE y su padre, Antonio Comín, fue un alto cargo del PSUC—, sustituye a un conseller que, en los últimos cinco años, ha trufado la sanidad pública catalana de recortes y escándalos de corrupción. Pero aunque su inexperiencia representa un soplo de aire fresco para todas aquellas entidades que, agrupadas en la Marea Blanca, llevan años denunciando lo que consideran una paulatina privatización de los hospitales y centros sanitarios catalanes, los nombres de quienes le acompañarán en su nueva andadura no han despertado la misma tranquilidad.

“Es difícil superar la acritud, radicalidad y agresividad de Boi Ruiz”, reconoce Toni Barbarà, secretario de la entidad Dempeus, integrada en la Marea Blanca, a Público. “Pero eso no quiere decir que no vayamos a vigilar a los nuevos. Queremos ver qué hacen y, sobre todo, qué deshacen”. Barbarà, médico de profesión, fue uno de los más de 50 manifestantes que este miércoles se plantaron delante del Servei Català de la Salut (CatSalut) para entregar a los responsables de este departamento un paquete de medidas “de máxima emergencia” para hacer frente a las “urgencias sanitarias”, así como el decálogo de la organización, fundada en 2009.

En una reunión de más de una hora, diez miembros de la plataforma pro sanidad pública pudieron charlar con el director, secretario general y director de Servicios del CatSalut, así como con el propio Comín, que se asomó para saludar y comprometerse a reunirse con ellos a partir de la segunda semana de febrero, que es cuando el nuevo conseller prevé haber presentado en el Parlament sus planes para la cartera de Salud. “El departamento se está montado y detectamos fair play, ganas de colaborar. Pero no hay que olvidar que el espacio está demasiado deteriorado y hay declaraciones y gestos que nos dejan inquietos…”, añade Barbarà.

La inquietud a la que apela el facultativo es doble: por un lado están las palabras del propio Comín durante el traspaso de poderes en las que felicitaba a Ruiz por dejar “una gran herencia” para más tarde comprometerse a “sacar de la red pública los centros privados con ánimo de lucro”. Y por el otro, está el anuncio del que será su mano derecha y director del CatSalut, David Elvira, antiguo director regional de Relaciones Corporativas y Comunicación de Sanofi, una de las grandes multinacionales farmacéuticas. “Sin demonizar a estas empresas, sí nos preocupan muchas de sus actividades. No hay que olvidar que su objetivo principal es exclusivamente el de hacer negocio y sacar beneficios”, subraya Barbarà. Desde Dempeus, y por extensión desde el resto de entidades que tejen la Marea Blanca catalana, recelan del fichaje. “Es natural que existan suspicacias, viene de un sector sujeto a leyes y valores mercantiles. Desde luego, habríamos preferido a alguien sin mochilas”, concluye.

David Elvira.

David Elvira.

La trayectoria política de Elvira es similar a la de Comín. También procede del ala soberanista del PSC, la corriente crítica MES, poniendo de nuevo sobre la mesa el debate sobre las puertas giratorias; profesionalmente, en cambio, no hay comparación posible. El trabajo que el economista desarrolló en Sanofi es el que comúnmente se conoce como hacer lobby, una actividad que, para Barbarà, “tiene un altísimo reconocimiento económico”, no en vano se alimenta de “presiones e influencias” con el objetivo de sacar réditos económicos. “Elvira pasa del lobby privado a un alto cargo público, el segundo más importante de la Sanidad catalana. Está claro que tendrá que hacer reset“, sugiere. Aunque apuesta por mantener la presunción de inocencia y evita caer en la tentación de especular sobre un futuro conflicto de intereses, Barbará también señala directamente a la farmacéutica en cuestión. Sanofi fue condenada en 2014 a pagar una indemnización millonaria a más de un centenar de mujeres afectadas por un medicamento contra los sofocos de la menopausia y en la actualidad tiene causas judiciales pendientes por otros fármacos de fabricación irregular.

Nombres aparte, para Barbarà es “innegociable” que Comín deshaga todas las medidas que se han aprobado en los últimos meses en materia sanitaria, con el gobierno en funciones y “sin control democrático”. Y pide al conseller que pase de las palabras a los hechos. “Si quiere acabar con las privatizaciones, como asegura, que empiece por el Barnaclínic“. Desde luego, este espacio es uno de los grandes exponentes de la deriva mercantilista que denuncia la Marea Blanca. Ubicado en el Hospital Clínic, un centro de titularidad pública, ofrece sanidad privada a los que puedan costeársela. En él se operó el Rey Juan Carlos de un nódulo pulmonar, llegando a manifestar tras la intervención lo bien que funcionaba la sanidad pública. “No puede ser que un hospital que trabaja para el CatSalut tenga dos puertas: una para los del seguro y otra para los del resto de la gente. Que lo cierren y lo instalen en Pedralbes y que deriven ahí el turismo de lujo”, denuncia Barbarà.

La Marea Blanca, anuncia el secretario de Dempeus, seguirá fiscalizando la actividad de la cartera de Salut y velando por su transparencia. “Si detectamos más de lo mismo o nuevos eufemismos, nos seguirán viendo luchar democráticamente en la calle”, advierte. A la espera de que Comín ponga fecha a la primera reunión oficial y esboce las primeras medidas, desde la entidad siguen mostrándose recelosos de que el nuevo gobierno catalán modifique realmente la deriva sanitaria heredada de Mas, cimentada en tijeretazos y privatizaciones encubiertas.

 El País

…i una altre article de El País

Jessica Mouzo

La Marea Blanca entrega a Salud un paquete de medidas urgentes

El director del CatSalut, David Elvira, recibe por primera vez a representantes de la plataforma en defensa de la sanidad pública

El lavado de cara que ha vivido el Departamento de Salud desde la marcha del ex consejero Boi Ruiz ha llevado este miércoles a los despachos del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) a la Marea Blanca, la plataforma que aglutina más de medio centenar de entidades en defensa de la sanidad pública. Por primera vez, varios portavoces de la Marea Blanca han conseguido entregar en mano al nuevo director del CatSalut, David Elvira, un paquete de medidas urgentes para paliar “la emergencia sanitaria” que está viviendo, a su juicio, la sanidad catalana.

“Reclamamos al nuevo gobierno hacer frente a la emergencia sanitaria del sistema y la regeneración del carácter público y la calidad de la sanidad catalana”, ha reivindicado un portavoz de la plataforma justo antes de entrar a la sede del Departamento. Cerca de un centenar de miembros de la Marea Blanca acompañaban a la comitiva con pancartas y consignas en favor de la sanidad pública. “Las primeras medidas tendrían que ser reabrir quirófanos y plantas cerradas, disminuir las listas de espera, garantizar una sanidad 100% pública sin conciertos con empresas con afán de lucro, no fragmentar el Instituto Catalán de la Salud (ICS), no realizar actividad privada en centros financiados con presupuestos públicos y frenar el VISC+”, ha enumerado un portavoz de la Marea.

A las puertas del Departamento, blindadas con una fuerte presencia policial, el director de Servicios del Departamento, Xavier Rodriguez, ha recibido a los representantes de la Marea Blanca. Los manifestantes se han reunido durante más de una hora con Elvira y el secretario general del Departamento, Albert Serra. “Les hemos entregado el decálogo de la Marea Blanca y les hemos dicho que estos son nuestros principios y, si no les gustan, seguirán siendo nuestros principios”, ha explicado Toni Barbará, portavoz de Dempeus per la Salut Pública, tras el encuentro. Barbará, médico jubilado, ha explicado que también han presentado a los mandatarios “los temas que requieren más urgencia”.

“No podemos esperar 100 días para empezar a ver cosas. El colapso de las urgencias, el maltrato de personas en el Instituto Catalán de Evaluaciones Médicas (ICAM), el proyecto VISC+ de venta de datos o la actividad privadas en centros públicos son temas de voluntad política. Si quieren, pueden cambiarlo”, ha indicado Barbará. El facultativo ha agradecido el buen tono de la conversación y ha revelado que, en medio de la reunión, el consejero de Salud, Toni Comín, pasó a saludarlos. “Estamos muy expectantes. El territorio es muy fácil de mejorar pero hay que ver qué hacen”, ha apuntado el facultativo. El consejero se comprometió a reunirse de nuevo con ellos tras la comparecencia que hará en el Parlament el próximo 11 de febrero.

Respon
Reenvia

Peticions urgents al nou conseller de salut Toni Comín

Des de DEMPEUS, des de la Marea Blanca de Catalunya, de paraula i per escrit, amb prec d’atenció urgent, amb la prioritat de les persones que pateixen…fa massa temps.

D’immediat el mateix dia del nomenament, en 50 segons que TV3 la nostra ( sí, sí TV3 !!) ens va oferir per dir la nostra com a Marea Blanca.

https://dempeusperlasalut.wordpress.com/2016/01/14/toni-barbara-parla-a-tv3-sobre-el-nou-conseller-de-salut/

toni tv3

NOU CONSELLER, CANVI DE POLÍTIQUES ?

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/16/pedalada-defensa-sanitat-publica-mobilitat-sostenible-contaminacio-marea-blanca-favb-salut-ratallades/

Mobilització per la qualitat de l’aire, l’ us saludable de la bicicleta i la salut 100 % 100 pública dissabte 16 gener 2016. Tres aturades: Hospital Clínic- Sagrat Cor – CAP Manso amb escenificació de simulacre d’incident sanitari a Granvia  …

Manifestant salut

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/16/pedalada-defensa-sanitat-publica-mobilitat-sostenible-contaminacio-marea-blanca-favb-salut-ratallades/

I aquí la Carta al Sr. Comín…

La Marea Blanca de Catalunya reclama al nou govern de la Generalitat fer front a l’Emergència Sanitaria del Sistema i la regeneració del caràcter públic i la qualitat de la sanitat catalana

Les entitats que constitueixen la Marea Blanca de Catalunya, avalats per les nostres lluites dels darrers anys en defensa d’un Sistema Sanitari 100 x 100 Públic, Universal i de Qualitat, reclamem al nou govern de la Generalitat que posi en marxa un procés urgent per fer front a l’Emergència Sanitaria actual fruit de les polítiques de retallades de recursos, extenalitzacions, derivacions i privatitzacions dels anteriors governs, que han comportat pèrdua de qualitat sanitària (llistes d’espera de tot tipus i a tots els nivells, col·lapse de serveis d’urgències, rehabilitació i altres, precarietat laboral, acomiadaments, tancaments de serveis, manca d’inversions, de manteniment i reposicions. Tot això en un context d’opacitat, manca absoluta de transparència, amiguisme, mala gestió i corrupció, que caldrà seguir investigant i jutjant.

Aquest procés urgent creiem que ha de comportar una declaració explícita del model sanitari públic que volem per Catalunya. Segons el nostre decàleg de model de sanitat no volem donar diners públics a entitats que presten serveis assistencials amb afany de lucre. Caldrà revertir actuacions i projectes d’externalització i privatització de recursos sanitaris per regenerar l’autèntic Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC)

Com a pla de xoc, les primeres mesures per fer front a l’Emergència Sanitaria, necessàries per tornar la confiança a la ciutadania, als professionals i treballadors de la sanitat haurien de contemplar:

  1. Reobrir quiròfans, serveis, transport i plantes tancades en el sistema públic

2.Disminuir dràsticament les llistes d’espera de visita al metge de família, de proves diagnòstiques, de visites a especialistes, de intervencions quirúrgiques i de rehabilitació (requeriments de qualitat: no més de 48 hores per visita al nostra metge de capçalera, no més de dues setmanes visita al especialista i proves, no més de tres mesos per intervenció quirúrgica no urgent)

3.Garantir una sanitat 100 x 100 pública i de qualitat, revertint les polítiques sanitàries que s’han dut a terme els darrers anys a Catalunya. No concerts amb empreses privades amb afany de lucre ni externalitzacions de serveis

  1. Oferta pública d’ocupació pels llocs de treball vacants per tal de crear ocupació estable. Recuperar els drets laborals perduts des de 2012 i recuperació salarial.
  2. Estem totalment en contra del la fragmentació de l’ICS, veritable nucli integrador dels serveis públics de salut, per això no volem Consorcis com els proposats a Lleida o altres formes encobertes

6.No s’ha de permetre fer activitat privada en els centres assistencials finançats amb pressupostos públics. Cal regular urgentment aquesta situació i fer els reglaments d’incompatibilitats oportuns

  1. També estem en contra del projecte VISC+, que permetria la venda de dades clíniques a entitats privades

7.Pensem que l’augment dels pressupostos han d’anar en primer terme a millorar i impulsat l’Atenció Primària i Comunitària, d’una vegada per totes, com el veritable i més eficient recurs sanitari del sistema

8.Cal ordenar els recursos sanitaris de Salut Mental, Sociosanitaris, de salut laboral, de Treball social i de Rehabilitació, amb els mateixos criteris d’eficiència i valors de sistema públic

9.Cal urgentment parlar de l’ICAM, i de les anomenades malalties emergents, dels seus objectius, protocols i funcionament, per vetllar per l’equitat i la bona reputació del sistema

10.Cal tornar a parlar i establir els mecanismes de Participació real a tots el nivells (democràcia sanitària) de treballadors sanitaris i ciutadania en la governança control, transparència, avaluació i qualitat

Per fer possible totes aquestes mesures urgents caldrà recuperar els pressupostos sanitaris com a mínim a nivell dels del 2010 (augment de 1.500 milions)

Les entitats que constituïm la Marea Blanca de Catalunya seguirem treballant per aquesta tasca de regeneració i millora d’un autèntic Servei nacional de Salut per Catalunya

Clinic bicicletada 16 1 16

Diners rescatats a les portes del Clínic per re-destinar-los al Sistema Públioc de Salut (lamentablement tan sols un simulacre

Entitats adherides al Decàleg de la Marea Blanca de Catalunya

Associació Catalana en Defensa de la sanitat Pública (ACDSP)

Café amb Llet

Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris (CAPS)

CATAC-CTS/IAC

Comissions Obreres de Catalunya

Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC)

Dempeus per la salut pública

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB)

Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP)

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

Plataforma pel Dret a la Salut (PDS)

Podemos Sanitat Catalunya

15M BCN

Salut Solidaritat i Comunicació (SICOM)

Unió General de Treballadors (UGT)

Xarxa de Dones per la Salut

Coordinadora de defensa de la sanitat pública de Mataró-Maresme

Plataforma de defensa de l’hospital de Viladecans

Associació de defensa del pacient

Procés Constituent

15M Sabadell

Sumant.cat

Coordinadora de la SAP Muntanya

Federació d’associació de Veïns de Terrassa

Convocatòria cívica

Moviment d’indignació 15M Sabadell

Plat Defensa Sanitat Pública de Terrassa

Barcelona en Comú

Corrent Roig

Constituents 15M

SATSE

Plataforma Sanitat Pública Baix Vallés

Unió Sindical de Tècnics Superiors Sanitaris de Catalunya (FESITESS.cat)

Junta d’ATTAC ACORDEM

Grup de recerca de desigualtats en salut (GREDS)

Salut Litoral

Col·lectiu Ronda

Equo Catalunya

Medicus Mundi

SEPC-Clinic

Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Girona i Salt

Marea Blanca de Lleida

Assemblea Territorial de la CUP del Maresme – Barcelonès Nord

Federació de Sanitat de la intersindical-csc.cat

Plataforma Unitària de la Gent Gran Cat

Parlament Ciutadà

Comissió de Salut de la FAV Badalona

Tancada Clínic

Federació associacions veïns  Bellvitge

Bellvitge en lluita

Plataforma defensa salut publica Caldes

Plataforma defensa salut pública Empordà

Plataforma defensa salut publica el Prat

Plataforma defensa salut publica Montcada

Plataforma Salut mental pública

PASUCAT

Espai Immigrant Raval

Plataforma afectats Hepatitis C

Plat. defensa salut pública Castellbisbal

Martorell viu

Ajuntament de Montornes del vallés

Ajuntament de Santa Perpetua

Ajuntament de Sant Fost de Capcentelles

Ajuntament de Palau de Plegamans

Ajuntament d’Argentona

El Bloc d'en Toni Barbarà